Dublin: La ciutat verda

Després de força dies sense comentar res ja torno a escriure una mica, doncs les últimes setmanes han sigut força mogudes per diverses raons, i a sobre em fet una escapadeta a Dublin amb algun problema que altre, adivineu que pot ser?

 Abans d’anar a Dublin vam passar un dies a barcelona, doncs era el cumpleanys de la Mercè hi havia festa grossa hehe i com a part de la festa  un regal era  el viatge a Dublin, doncs ella no en sabia res( vaig venguda, frase utilitzada per la Mercè xD). Després de una estona per l’aeroport, i forces pressions tot i que vaig aguantar fins passat el control, al final l’hi vaig acabar confessant la destinació hehe

Un cop a l’avió, ja vam apreciar les primeres aparticularitats del viatges, doncs les instruccions les donaven amb accent irlandes, la veritat força gracios i curios hehe Un cop a terra no ens va ser dificil buscar autobus per arribar cap al centre en poca estona, la empressa que ho ha es diu eurocoach i funciona les 24 hores, sortint-ne cada 15 minuts mes o menys cap al centre, per el que per uns 7 euros i 15 minuts podeu estar al centre sense problemes.

Al dia següent vam anar a fer un Irish Breakfast, un cop acabat vam anar primer per entrar al Dublin Castle, pero per 5 minuts no vam poder entrar, doncs funciona per hores ja que va per grups, i ens feient esperar una hora per al seguent, per el que amb gran pena vam decidir anar cap a la Guiness(quina pena de veritat hehe), la veritat que  es impossible no trobar la fabrica de la Guiness doncs ocupa la meitgat de la ciutat, mai havia vist una empressa tant gran al mig de la ciutat, a sobre adintre del museu ens van explicar que els terrenys que ocupen estan llogats per 9000 anys a uns 50 euros a l’any, en definitiva una xollo xD

Un cop a dintre a destacar explicació que fan de tot el procés de fabricació de la guiness, desde els productes bàsics fins a la distribució també  l’apartat de publicitat esta força bé i per mi on guanya més punts aquest museu en la zona on t’expliquen com posar una guiness perfecte, doncs mes o menys tothom sap posar una cervessa però pocs en saben posar una guiness, per el que un cop fet l’explicació pots posar-tela tu mateix.

 Després d’estar-nos a la guiness mig matíhi  i sortir-ne, vam agafar un autobus turístic per veure’n la ciutat a corre-cuita doncs l’endema ja marxaven en principi, i aixi vam passar per el parc fenic,un parc immens, amb cervols i tot, i on el president d’Irlanda, després vam anar a fer cap al centre, i vam estar passejant una bona estona.

Un cop al hotel vam confirmar els nostres dubtes, la cosa no pintava gaire bé per tornar cap a casa, doncs el nuvol volcanic semblava que al dia seguent estaria sobre irlanda i part d’escocia, per el que els aeroports estarien tancats. 

Al matí següent vam aixecar-nos vem d’hora per veure come stava la cosa i malamentm tot tancat i a mig matí confirmació via sms de que el vol estava cancelat, per el que vam estar tot el matí per veure com espar-nos de la illa xD al final vam trobar un autobus cap Londres al cap de dos dies, doncs ningú podia assegurar que els del nostre vol poguessim agafar un altre aixi que, amb molta pena vam tindré que allargar l’escapada dos dies més hehe

A la tarda després de la migdiada, vam anar cap el Castell de Dublin l’altre lloc important de la ciutat, allà amb guia vam poder entrar per dintre del castell, que el cual no te res a envejar als de windsor per la seva rica decoració., allà vam poder visitar la sala on rebia el rei la gent, la sala on o’conelly va ser detingut(un dels que va lluitar per la causa independentistat), sales de banquets,etc..

 

 

 

 



Comentaris tancats a Dublin: La ciutat verda

Dublin: La ciutat verda

Després de força dies sense comentar res ja torno a
escriure una mica, doncs les últimes setmanes han sigut força mogudes
per diverses raons, i a sobre em fet una escapadeta a Dublin amb algun
problema que altre, adivineu que pot ser?

 Abans
d’anar a Dublin vam passar un dies a barcelona, doncs era el cumpleanys
de la Mercè hi havia festa grossa hehe i com a part de la festa  un
regal era  el viatge a Dublin, doncs ella no en sabia res( vaig venguda,
frase utilitzada per la Mercè xD). Després de una estona per
l’aeroport, i forces pressions tot i que vaig aguantar fins passat el
control, al final l’hi vaig acabar confessant la destinació hehe

Un cop a l’avió, ja vam apreciar les primeres
aparticularitats del viatges, doncs les instruccions les donaven amb
accent irlandes, la veritat força gracios i curios hehe Un cop a terra
no ens va ser dificil buscar autobus per arribar cap al centre en poca
estona, la empressa que ho ha es diu eurocoach i funciona les 24 hores,
sortint-ne cada 15 minuts mes o menys cap al centre, per el que per uns 7
euros i 15 minuts podeu estar al centre sense problemes.

Al dia següent vam anar a fer un Irish Breakfast, un cop
acabat vam anar primer per entrar al Dublin Castle, pero per 5 minuts
no vam poder entrar, doncs funciona per hores ja que va per grups, i ens
feient esperar una hora per al seguent, per el que amb gran pena vam
decidir anar cap a la Guiness(quina pena de veritat hehe), la veritat
que  es impossible no trobar la fabrica de la Guiness doncs ocupa la
meitgat de la ciutat, mai havia vist una empressa tant gran al mig de la
ciutat, a sobre adintre del museu ens van explicar que els terrenys que
ocupen estan llogats per 9000 anys a uns 50 euros a l’any, en
definitiva una xollo xD

Un cop a dintre a destacar
explicació que fan de tot el procés de fabricació de la guiness, desde
els productes bàsics fins a la distribució també  l’apartat de
publicitat esta força bé i per mi on guanya més punts aquest museu en la
zona on t’expliquen com posar una guiness perfecte, doncs mes o menys
tothom sap posar una cervessa però pocs en saben posar una guiness, per
el que un cop fet l’explicació pots posar-tela tu mateix.

 Després d’estar-nos a la guiness mig matíhi  i
sortir-ne, vam agafar un autobus turístic per veure’n la ciutat a
corre-cuita doncs l’endema ja marxaven en principi, i aixi vam passar
per el parc fenic,un parc immens, amb cervols i tot, i on el president
d’Irlanda, després vam anar a fer cap al centre, i vam estar passejant
una bona estona.

Un cop al hotel vam confirmar els
nostres dubtes, la cosa no pintava gaire bé per tornar cap a casa,
doncs el nuvol volcanic semblava que al dia seguent estaria sobre
irlanda i part d’escocia, per el que els aeroports estarien tancats. 

Al matí següent vam aixecar-nos vem d’hora per veure
come stava la cosa i malamentm tot tancat i a mig matí confirmació via
sms de que el vol estava cancelat, per el que vam estar tot el matí per
veure com espar-nos de la illa xD al final vam trobar un autobus cap
Londres al cap de dos dies, doncs ningú podia assegurar que els del
nostre vol poguessim agafar un altre aixi que, amb molta pena vam tindré
que allargar l’escapada dos dies més hehe

A la
tarda després de la migdiada, vam anar cap el Castell de Dublin l’altre
lloc important de la ciutat, allà amb guia vam poder entrar per dintre
del castell, que el cual no te res a envejar als de windsor per la seva
rica decoració., allà vam poder visitar la sala on rebia el rei la gent,
la sala on o’conelly va ser detingut(un dels que va lluitar per la
causa independentistat), sales de banquets,etc..

També
entrava una petita ruta per la part més antiga del castell, que esta
sobre l’actual, en el que es veia els murs originals i per on feien
passar el riu per tindré fosses d’aigua de manera defensiva.

Al dia següent vam aconstar-nos al museu nacional de
Dublin, que la veritat esta força entretingut, i esta ubicat als antics
barracons militars que hi havia a Dublin, adintre del museu pots trobar
desde monedes de l’antiguitat, vestits antics, objectes,etc.. força
recomanable i a sobre totalment grauit.

Després i
el dia següent, vam anar veient coses diferents per la ciutat, com es
….

 Un cop acabat els dies, vam anar com un
rellotge cap a l’estació Bussaras Eirann, allà tot i algun ensurt, doncs
els bitllets electronics es veu que no els accepta i vam tindré que
anar a la guitxeta per obtindré el ticket per poder pujar al autocar,
tot i l’ensurt a les 20:15 començava la tornada a casa, primer en ferry
unes 3 i mitja, i després 8 hores de viatge per arribar a Londres. Tot i
que sembli que deu ser un viatge pesat en cap cas sen’sva fer doncs,
entre que vas amb ferry i després al autocar pots dormir es passa bé.

 

 

 

 

 

 



Comentaris tancats a Dublin: La ciutat verda

West Ham: I’m forever blowing bubbles, pretty bubbles in the air…

Pels que us agradi el futbol, si us dic West Ham de seguida sabreu que us parlo d’un equip, pels que és la primera vegada que ho escolteu, heu de saber que és un equip de futbol històric de Londres, un equip amb una indoncràcia pròpia, amb uns seguidors fidels com pocs, són tots aquests conjunts de coses que de sempre he tingut força simpatia per aquest petit equip, d’aquí que el consideri el meu segonequip, clar està després del barça.

[@more@]
A destacar les seves grans rivalitats amb els altres equips de Londres com els seus rivals del West London com són el Chelsea o els del Nord London l’Arsenal, però curiós o no el seu gran enemic el té només a creuar el riu, és el Millwall, actualment els enfrontaments són poc freqüents doncs són a les divisions inferiors i només és possible que juguin a la Copa d’Anglaterra com va passar l’any passat, i hi va haver alguns aldarulls amb la invasió del camp inclosa.

 

   

 

Després d’aquesta petita introducció, explicar-vos que un cop a Londres era parada obligatòria per mi anar a visitar Upton Park, l’estadi d’aquest equip. Comentar-vos que l’estadi tot i que és petit, està remodelat i val la pena anar a visitar-lo per la forma de Castell que té, la veritat molt original. 

 

Després us deixo l’himne del West Ham, que tot i que no entengueu crec que es prou animada, i quan és cantada a l’inici dels partits per tot el camp posa els pels de punta. 

 



Comentaris tancats a West Ham: I’m forever blowing bubbles, pretty bubbles in the air…

Warwick Castle: castell medieval

El cap de setmana passat vam anar a veure el castell de Warwick a l’Anglaterra Central, a uns 150 Km de casa nostra. Vam sortir de casa cap allà les deu i mitja i al migdia ja hi vam arribar.

 

[@more@]

 

El castell és força gran i sobretot ens van agradar les vistes del castell de fora i algunes de les activitats que hi feien. S’ha de dir també, que el castell està enfocat cap als nens. O sigui que quan entres a dins del castell et pots quedar una mica desil·lusionat perquè hi han estatues, persones disfressades i molt decorat.

 

 

 

 

 

 

 L’activitat que ens va agradar més va ser veure ocells volar (des d’un voltó fins a una àguila reial)

           

           

                                   

 

 

Viatge fet l’11 d’abril de 2010

Comentaris tancats a Warwick Castle: castell medieval

Navigator of the seas: El nostre creuer

En aquest article no pretenc en cap cas fer publicitat tot i que l’acabi fent, doncs en tinc motius per fer-ne. Però abans d’avançar-me us explico com va anar la cosa. Tot va començar quan la meva àvia feia 80 anys (petons per ella si em llegeix), i amb la meva mare, havíem parlat diverses vegades sobre fer quelcom gran, que fos una gran sorpresa. Al principi vam parlar de fer una gran festa o fer-li un gran regal. Però no ens enganyem: són les coses típiques, que tothom se les espera, i d’aquí de voler fer quelcom diferent, la meva mare em va explicar la possibilitat de fer un creuer, des del principi em va agradar la idea, i a l’explicar-li a la Mercè també l’hi va agradar la idea.

Un cop decidit el que volíem fer vam posar-nos a buscar creuers amb les diferents destinacions, i la veritat us he de dir que és tot un petit món això dels creuers: primer s’havia de decidir la quantitat de dies, que sortís de barcelona, les dates de sortida i arribada (havia de coincidir amb l’aniversari), les destinacions, el preu, etc.. Després de fer mil canvis, al final vam trobar el que buscàvem: un creuer bastant complet: 5 dies de viatges en 4 destinacions (Cannes, Florencia, Pisa, Roma) i per un preu bastant raonable.

Moltes vegades havíem escoltat a la gent que aquests creuers estaven molt bé, que tenien de tot una mica, però no ens esperàvem tot el que ens vam trobar. El vaixell en el que anàvem era el NAVIGATOR OF THE SEAS, que dins del món dels creuers si no estem confosos és de categoria mitjana-alta.  

 

 

 

 

 

  Quan el veus per primer com veieu a la fotografia impressiona bastant, després ens vam enterar de que en aquest vaixellet hi cabien unes 7000 persones 5000 clients i 2000 treballadors, la veritat que quan t’ho diuen et quedes al·lucinat doncs això és moltíssima gent. Però això només és l’exterior, per dintre és un minimón, al principi anàvem una mica amb la idea de que el dia que era navegació, que no visitavem cap lloc allò seria agobiant, però en cap moment ens vam avorrir ni vam trobar-nos grans concentracions de gent a cap lloc, ni a les piscines ni enlloc: és tant gran que no et trobes xDD és més: si no portes els mobils és possible que no et trobis al vaixell, oi mama? hehe

 

Tornant al tema, a dintre del vaixell a part de les activitats típiques que fan els propis animadors hi ha tot tipus de diferents coses per fer com anar a la piscina (aquesta és de calaix xD), anar al cine, a patinar sobre gel (també feien espectacle sobre gel), jugar tennis taula, al rocòdrom, patinatge amb patins de linia, mini-golf, teatre, zona de màquines recreatives, discoteques, bars, cafes, hamburgueseries, cerveseries, botigues, casino, etc.. Si cliqueu aquí trobareu totes les zones del vaixell.

Us aniré posant unes quantes fotografies perquè us feu una idea de l’interior, començant per la zona comercial:

 

 

  Una foto de les piscines

 

 

El teatre:

 

 

pista d’esports

 

 

Espero que us hagi agradat el mini reportatge, però és que la veritat vam quedar en tant bon sabor a boca que si teniu l’oportunitat aprofiteu, doncs pel tema preu/qualitat val la pena.

Ara, amb aquesta petita introducció al que va ser el nostre creuer, en breu temps us anirem posant els articles de les dferents destinacions com són Cannes, Pisa, Florencia, Roma i Ciutat del Vaticà.

 

Viatge fet al Maig del 2009

Comentaris tancats a Navigator of the seas: El nostre creuer

Stratford-Upon-Avon: El poble que va veure néixer Shakespeare

Diumenge al matí, 9 del matí, sona el despertador i la veritat en un primer moment fa mandra aixecar-se, però quan ens ve a la memòria el per què del despertador, les mandres se’ns van de cop, per fi després de quasi 3 anys vivint a UK, anirem a veure una visita obligada que s’havia anat retrassant i retrassant, fins que ara ja no hi havia més excuses. Per fi anàvem a visitar el poblet on va néixer en William Shakespeare, l’escriptor que va fer la llengua anglesa gran, que la va fer motiu d’estudi arreu del món i que les seves obres fossin conegudes arreu.

Després d’esmorzar, vam agafar el cotxe dirrecció cap el Nord, el camí va ser d’una 1 hora i 50 minuts, el poble en questió està a tocar de Cambridge, i també del castell de Warwick un altre lloc que tenim pendent.

Un cop vam arribar al poble no ens va ser difícil ubicar-nos, i dirigir-nos cap a la casa on va néixer en William Shakespeare, doncs el poble no és gaire gran, calculeu que vam poder veure tots els edificis d’interés  i dinar a un pub en unes 4 hores, la veritat tot cau a tocar.

 

 
  
[@more@]

Allà a la guixeta ens van oferir l’entrada single, que és només per la casa on va néixer Shakespeare i després la completa que és pels 5 edificis relacionats amb Shakespeare que hi ha al poble, aquesta costa uns 17 pounds, però si sabeu una mica d’anglès per internet trobareu descomptes de 2×1 😛

Un cop vam entrar, primer et fan passar uns videos, que et fan 5 cèntims de qui era Shakespeare, i cada cop que s’acaba un video s’obre una porta, i vas passant de sala en sala amb diferents ambientacions. Després d’unes 3 sales, surts cap al jardí on allà tens just al davant la casa en questió, la qual un cop a dins et vas trobant guies que et van explicant curiositats de la casa. Com per exemple que el pare era fabricant de guants de pell amb l’explicació i visita al taller i el plat fort com no, l’habitació on va néixer en Shakespeare i va va conviure amb els seus germans.

 

 

 

Acabada la casa, la següent entrada va ser per nosaltres anar a visitar als jardins on en el passat hi havia hagut l’última casa d’en Shakespeare, on va viure els últims 15 anys, on a part de 4 panells explicatius i la visita als jardins sobre unes bastides, perquè a sota del jardí hi ha les restes de la casa, has de fer un gran treball d’imaginació per veure com era la casa ja que no hi queda quasibé res (només els fonaments i encara no tots estan a la vista).

 

 

La tercera parada i última del poble, va ser la casa on va viure una de les filles d’en Shakespeare, que el fet més important és com està conservat per dintre o com era l’ofici de metge d’aquella època ja que el marit de la filla n’era un.

 

 

Després era hora d’anar a dinar, i vam anar a un pub que havíem vist a l’entrar que semblava força maco, on vam fer uns bons plats i unes pintes abans de continuar cap les següents parades ja a fora del poble. 

Acabats de dinar, vam agafar el cotxe i vam decidir-nos per anar a veure on havia viscut la dona d’en Shakespeare, està a unes 3 milles del poble, pel que en 5 minuts i escaig ja hi erem. A l’arribar vas bordejant pel carrer la casa i el jardí, i vam veure força gent que hi havia, però la sorpresa va ser al arribar a la porta que estaba tancada, doncs a les 4 trancaven. Llavors gràcies a la Mercè i la seva indignació, que va començar a parlar amb la senyora de dintre dient que eren les 4:10, que a cap lloc posava a quina hora tancaven (en tot cas només sortia al fulletó que a l’estiu tancaven a les 5). Com que just en aquell diumenge s’havia canviat l’hora i per tant ja estavem a l’estiu. Al final la dona, després de quedar-se sense arguments ens va deixar passar 😛

A dins vam poder passejar pels jardins, i després cap a la casa, que era la més antiga que havíem visitat aquest dia, allà ens va explicar l’home una mica la història de la casa. Ens va dir que en un primer moment a la casa només hi havia dues habitacions (altes fins al sostre) i que més endavent (si no recordo malament) el germà de la Anne Hattaway va partir-la per la meitat utilitzant una escala de fusta per pujar a dalt (no hi havien posat escales). De dintre la casa a destacar és el llit on va dormir la Anne i també es pot veure com eren la cuina d’aquella època. Com que vam ser els últims a entrar a la casa estàvem completament sols i això ens va permetre fer unes quantes fotos hehe

 

 

 

 

Un cop acabada, aquesta visita i amb la seguretat que no podríem visitar l’últim edifici, que havia sigut de la mare d’en Shakespeare, vam agafar el cotxe cap a casa.

Per acabar, comentar-vos que tal i com us dic que val molt la pena anar-hi a visitar la casa on va néixer ell i visitar el poble per l’aire medieval que se’n conserva, pagar per les 5 no val la pena, ja que són d’escàs valor. Només a la primera va ser on va viure en Shakespeare. Amb el que us estalvieu en l’entrada val la pena perdre’s pel poble i dinar a un pub d’allà, on sembla que tots ells s’hagin detingut en el temps i encara estiguem a l’edat mitjana.

 

 

 

Viatge fet el 28 de març de 2010

Comentaris tancats a Stratford-Upon-Avon: El poble que va veure néixer Shakespeare

Copenhagen: Visitant la little mermaid

Continuant la nostra ruta, després de Berlín vam fer cap a Copenhagen, un país i una ciutat, una mica desconeguts per nosaltres, doncs a part de la "little mermaid" (la sirenita), no sabíem gaire més que ens podíem trobar. El viatge desde Berlín va ser d’uns 50 minuts, bàsicament 25 minuts pujant i 25 baixant xDD la veritat mai havíem fet un viatge tant curt.

Destacar que l’aeroport de Copenhagen està dins el mar, pel que quan et vas apropant per aterrar veus a uns quants metres el mar, la veritat que és molt curiós i val la pena veure-ho. Aquí us poso una fotografia que vam fer adalt de l’avió mentre estàvem enlairats.

 

[@more@]

Al dia següent ens vam aixecar d’hora ja que gairebé ens tocava veure la ciutat en aquell dia, el primer que vam fer va ser anar cap a l’oficina de turisme doncs estàvem una mica perduts i volíem preguntar què podíem veure allà. Un cop a l’oficina per la nostra sorpresa ens van comentar que no feia falta utilitzar cap tipus de transport públic perquè la ciutat és tan petita que caminant en un dia la tens vista.

El nostre dia va començar desde l’estació central de Copenhagen, per on havíem arribat el dia anterior. La veritat que l’estació és preciosa tant per dins com per fora, i a la nit la il·luminació l’hi dóna un toc màgic. Continuant el nostre camí vam passar pel Rådhuspladsen, bàsicament la plaça on està l’ajuntament, en aquesta plaça és on comencen els carrers petits i amb cert encant, intercalat amb petites places, plenes de botiguetes, cafès, etc.. una cosa curiosa que vam anar trobant pel camí van ser aquestes llaunes de refresc gegants i paquets de xiclets gengats.

 

Un cop deixaves els carrers petits arribaves al castell reial, la veritat d’unes dimensions bastant grandetes comparable al Buckingham Palace, vam estar rondant per dintre dels patis interiors del palau on hi havien diversos museus, unes ruïnes de l’època dels Vikings.
Continuant vam anar cap a la zona que està quasi a tocar del mar, és bastant pintoresc ja que vas seguint el canal a un costat amb vaixells de fusta molt macos i per l’altre botigues. Fer un passeig per aquesta zona és tot un regal per la vista.

 

 

A l’arribar al moll, et trobes un passeig llarguíssim que bordeja el mar, si seguim uns 5 minuts pots trobar el palau reial on viu la família reial de Dinamarca i com no, la corresponent botiga i un petit museu de la reialesa. La veritat, si no sou gaire fans de les corones europees us el podeu estalviar.

 

 

Després d’una bona estona caminant, creuant un parc que hi ha just a tocar del mar, per fi arribes a la "little mermaid", una estatueta que quan la veus t’en recordes del Manneken Pis de Brussel·les, doncs es veu més en si el roc que la estatueta, a sobre per fer la fotografia amb tu i l’estatua has de fer filigranes mig saltant entre rocs on arriba el mar per poder-t’hi posar i que et facin la fotografia. A més a més com veureu us heu de barallar amb tota la concentració de gent fent fotos.

 

Després de veure la sireneta vam tornar cap al centre, ja que l’estatua de la Sireneta està ubicada quasi a una punta de Copenhagen, tornant cap al centre vam passar pel barri vermell d’allà, la diferència al d’Amsterdam és que en aquest quasi totes les botigues són de sexe dur.

Un cop a la plaça central vam anar al museu de l’Andersen, per si no sabeu qui és, és qui ha escit gran quantitat dels contes més populars com la sirenita, el soldadet de plom, etc… En aquest museu vam poder veure diferents recreacions dels seus contes. Un cop visitat aquest museu, ja vam anar anar sopar perquè estàvem destrossats i al dia següent ens tocava un dia bastant complert.

Al dia següent amb les piles carregades, vam anar cap al museu de la Carlsberg, fàbrica de la cervesa danesa per excel·lència, per  això vam haver d’agafar un tren. A destacar l’explicació de com fan la cervesa, de la història, recreacions,etc.. també a comentar que tenen una reproducció exacta de la sireneta (ja que va ser presisament el director de la Calsberg que la va manar a fer i n’hi ha 3 copies: una al lloc original, una altra a la seva fàbrica i la tercera està a l’aeroport), pel que vam poder fer les fotos de ben aprop. A nivell personal comentar que val la pena si t’agrada la cervesa doncs pots disfrutar d’un gran museu i com no de les 3 consumicions que et van incloses amb l’entrada xD 

 

 

Un cop acabada la visita, ens vam posar cap a Christiania, per qui no sàpiga què és, comentar que són uns antics quarters militars que van ser okupats al 1970 per una comunitat hippy, passats els anys i deixada enrere aquesta moda, s’ha convertit en una petita ciutat amb autogovern, amb lleis pròpies gràcies a un tracte amb el govern danès pel qual Christiana és tractat com un experiment social. D’aquí que la policia no estigui permesa en aquesta àrea, no paguin impostos i estigui permesa el consum de drogues toves.

Després de dinar vam anar cap al centre a donar un tomb, ja que era l’última tarda i volíem aprofitar fins a l’últim minut.
No us havia comentat que al costat de l’estació central, el primer dia vam veure que hi havia un parc d’atraccions, el seu nom és Tivoli i és el segon parc d’atraccions més antic del món (va obrir les seves portes al 1843!), en principi no anàvem a entrar però degut a que teníem temps i ja ho havíem vist tot, vam pagar l’entrada i cap a dins. La veritat, una de les millors coses que vam fer, és un parc d’atraccions petit si, antic també, però un cop a dintre t’adones que hi ha un munt d’atraccions de nova generació, muntanyes russes, el martell, etc.. i a sobre el millor és que han mantigut tot l’encant del primer dia amb les zones temàtiques, nosaltres vam quedar ben astorats. A més, com que hi vam anar per la tarda, quan es va començar a fer fosc el parc va passar a ser un espectacle d’il·luminació. Per acabar, a sobre feien un concert de música de Hip Hop a la nit. En definitiva ens ho vam passar fantàstic allà adins i si teniu la oportunitat d’anar a Copenhagen aquesta és parada obligatòria.

 

 

 

 

 

Viatge fet al juliol de 2008

Comentaris tancats a Copenhagen: Visitant la little mermaid

Saragossa: Visita llampec

Fa bastant que vam fer aquest petita visita, que va ser tant sol d’unes hores, el motiu era estrenar el cotxe nou, doncs feia poc temps que el tenia i el volia provar en autopista a veure com es comportava, clar estar sense superar els estrictes 120 km/h Cool

Anant cap a Saragossa a destacar que creues el meridià de Greenwich per l’autopista, la veritat que només tens uns segons per fotografiar-lo hehe també comentar una cosa molt estranya que vam veure, era un bou d’Osborne D’EMPEUS!!! a Catalunya en tenim però tots al terra, vaig quedar esgarrifat xD

 

 
[@more@]

Allà vam quedar amb el Marcos (salutacions pel xinako) que viu aprop de Saragossa i així feiem un dia rodó, comentar que li havíem comentat que volíem fer una mica de turisme per la ciutat, i vam quedar a un centre comercial a les afores de Saragossa,  aquell era el seu plan de turisme haha  Després de desfer el malentès vam anar cap al centre de Saragossa a visitar la "Pilarica" la veritat com deien en aquella sèrie catalana: me la imaginava més gran.

 

 

 
 
 
 

 

 Per acabar la foto dels protagonistes del dia:

 

 

 Viatge fet al novembre del 2005

Comentaris tancats a Saragossa: Visita llampec

Berlin: Salsitxes i cerveses

Continuant amb les capitals europees, seguim amb la capital d’Alemanya, que tot i que a l’actualitat és cada cop més semblant a qualsevol altre ciutat, té la particularitat d’haver tingut durant molts anys un mur que la creuava. Avui en dia cada cop hi ha menys restes del passat excepte algun tros de mur commenmoratiu. És més, és una ciutat en total transformació, vam estar fa 2 estius i en aquell moment ja vam dir que hauríem de tornar en 5 o 10 anys, doncs per la quantitat d’obres que hi havien si tornem no la coneixerem.

Anant per feina, us poso la fotografia del parlament Alemany, comentar que està totalment remodelat ja que després de les guerres i el temps va quedar desfet, comentar que com a cosa original a través d’una rampa pots anar pujant fins adalt de tot del parlament i arribar com qui diu al terrat, des d’allà pots arribar a fer una panoramica increïble de Berlin, amb el Tiergarten als peus (si teniu temps no deixeu de visitar-lo és un bosc al mig de la ciutat, no com a Londres que tot i ser grans sempre saps que es un parc).

[@more@]

Continuant el passeig quasi al costat està el monument emblemàtic de Berlin, la porta de Brandeburg, en altre temps zona limit entre la part occidental i oriental, com a curiosat comentar que al voltant d’aquest no hi ha quasi edificis, o si n’hi ha són de nova creació, perquè quan hi havia el mur a 100 metres per banda no hi havia res de res.

 

Si seguim cap a l’esquerra passant per sota la porta de Brandeburg des del davant si caminem un parell de minuts arribarem a una plaça/monument dedicada als jueus que van morir pels nazis (increïble però únic monument relacionat amb els nazis més endavant us ho explicaré), a la plaça hi ha uns blocs de formigó de diferents mesures, la veritat tampoc gaire maco, l’únic que és una zona molt bona per jugar a parar i amagar haha ho diem per experiència propia, doncs al mig de la plaça els blocs son tant alts que no veus l’exterior només els passadissos entre bloc i bloc.

 

 

 

Continuant pel mateix carrer (la mateixa ruta que feia el mur) arribarem a una zona on hi quedem un parell de blocs del mur, els quals estan completament decorats amb dibuixos i caricatures a vegades força macos, però a vegades escripcions de poc interès com: La Jessi y la Sheila van estar aquí.

 

 

 

Comentar-vos que a Berlin la zona de museus està tota agurpada en una petita illeta al mig del riu, allà podreu trobar museus per donar i vendre, la veritat val la pena fer una mica de cultureta i donar-hi una ullada 😛

Un altre lloc a visitar, és el palau de Charlottenburg: antiga residencia de la família reial de Prussia, el palau està en perfecte estat i els jardins també valen força la pena.

 

 

Fins ara quasi tot el que us he anat describint és a la part "occidentatl" de la ciutat, ara anirem cap a la part oriental, l’antiga part comunista. Per començar què millor que L’Alexandra Platz, centre de la ciutat en el seu moment, on trobareu un momument a la ciència que dóna l’hora i el dia, d’una forma ben curiosa. A la mateix plaça també trobem una impressionat torre de telecomunicacions, que si no tens vertigen pots pujar fins adalt de tot amb un ascensor.

Si voleu anar a veure trossos de mur de Berlin al seu lloc original heu d’agafar la linia que va cap a Osstanden, aquest bordeja el riu, en certes parts trobareu alguns centenars de metres de mur encara al mateix lloc. En part tota aquesta zona de Berlin manté el mateix aspecte de fa 20 anys, però una mica deixat, sense gaire mantiment, les úniques millores que vaig veure és que estan renovant les parades de metro.

Ara anem cap a  una de les zones calentes en el passat i centre turístic en l’actualitat, el check point, era l’antiga frontera entre la zona occidental i la oriental quan deixaven passar-la, a la zona hi queda la caseta de guardia original, un museu sobre la divisió del mur, i com no molts bars i restaurants.

 

  Com apunt comentar-vos que si voleu menjar barato i bé, si continueu el carrer del Check point dirrecció la zona "sovietica", si creeu 1 o 2 carrers a mà dreta trobareu un bar, on tenen tot de tauletes (suposo només a l’estiu deu estar obert), una gran pantalla per veure el futbol i per uns quants euros podreu demanar bona cervesa i salsitxes d’uns 500 grams(o sigui mig kilo).

Per acabar donar-vos uns petits consells en tema alimentari: si aneu a Berlin hau de provar la cervesa com no, qualsevol és bona i apart les currysburst, son salsitxes amb tomàquet i curry, al principi no dóna molta confiança aquesta recepta, però si ho proves no pares haha nosaltres ens vam estar quasi tots els dies menjant-ne almenys un cop al dia haha sobretot recomanar la paradeta que hi ha al costat de la porta brandeburg.

Un altre petit consell, per buscar hotel o hostal, busqueu-lo a la zona antiga soviètica ja que trobareu els llocs que mantenen l’essència del passat, i són força barats. Comentar que no espereu trobar cap luxe.

Per acabar, tot i el que pugui pensar la gent, a Berlin no queda cap rastre del nazisme, però quan dic cap és que fins i tot als museus dedicats a Berlin, sembla que la història comenci després de la segona guerra mundial, no fent cap menció al nazisme o a Adof Hitler, només parlen de com de "dolents" eren els comunistes. Això en part és degut a les lleis de restricció o prohibició total que hi ha actualment. Com a fet curiós, caminant per una zona de Berlin ens van trobar un grup que anaven a visitar el bunker de Hitler, actualment un parking de cotxes, doncs degut a les tonelades de ciment i profunditat no van poder destruir-ho del tot, i només ho van dinamitar i ho van tapar. La noia ens va explicar que el lloc del bunker no està assenyalat quasi a cap lloc, perquè no es converteixi en un lloc de reunió dels nostalgics. També va explicar que la salutació nazi està prohibida i que pots anar una temporada a la presó per fer-la en públic, a canvi d’això la noia aixecava dos dits de la mà junts per explicar-ho, força graciós la veritat i ens recomanava no fer-ho ni de broma, doncs la llei era pels alemanys i estrangers.

 

 

Viatge fet al juliol de 2008

Comentaris tancats a Berlin: Salsitxes i cerveses

Berlin: Ossos i cervesa

Continuant amb capital europees, seguim amb la capital d’alemanya, que tot i que a l’actualitat és cada cop més semblant a qualsevol altre ciutat, té la particularitat d’havier tingut durant molts anys un mur que la creuava. Avui en dia cada cop hi ha menys vestigis del passat excepte algun tros de mur commenmoratiu. Es més es una ciutat en total transformació, vam estar fa 2 estius i en aquell moment ja vam dir que tíndriem que tornar en 5 o 10 anys, doncs per la quantita d’obres que hi havien si tornem no la coneixerem.

Anant per feina us poso la fotografia del parlament Alemany, comentar que esta totalment remodelat doncs després de les guerres i el temps va quedar desfet, comentar que com a cosa original a traves d’una rampa pots anar pujant fins adalt de tot del parlament i arribar com qui diu al terrat, desde allà pots arribar a fer una panoramica increible de Berlin, amb el Tiergarten als peus(si teniu tempsno deixeu de visitar-ho es un bosc al mig de la ciutat, no com aLondres que tot i ser grans sempre saps que es un parc)

 

Continuant el passeig quasi al costat esta el monument emblematic de berlin, la porta de Brandeburg, en altre temps zona limit entre la part occidenta i oriental, com a part curiosat comentar que al voltant d’aquest no hi ha quasi endificis, o si hi ha son de nova creació, dons quant hi havia el mur a 100 metres no hi havia res de res.

 

Si seguim cap a l’esquerra passant per sota la porta de Brandeburg desde el davant si caminem un parell de minuts arribarem a una plaça/monument dedicada als jueus que vam morir pels Nazis(increible pero unic monument relacionat amb els nazis mñes endavan us ho explicare), la plaça som com atauds d’hormigó de diferents tamanys, la veritat tampoc gaire maco, l’únic es una zona molt bona per jugar a parar i amagar haha ho diem per experiencia propia, dondcs al mig de la plaça els blocs son tant alts que no veus l’exterior només els passadissos entre bloc i bloc.

 

Continuant pel mateix carrer(la mateixa ruta que feia el mur) arribarem a una zona on hi quedem un parell blocs del mur, els quas estan completament decoratsen dibuixos i caricatures a vegadez força macos, però a vegades escripcions de poc interes com: La Jessi y la Sheila van estar aquí

 

Comentar-vos que a Berlin la zona de museus esta tota agurpada en una petita illetaal mig del diu Sprév%u011B, allà podreu trobar museus per donar i vendre, la veritat val la pena fer una mica de cultureta i fer una ullada 😛

Un altre lloc a visitar, es el palau de Charlottenburg antiga residencia de la familia reial de Prussia, el palau esta en perfecte estat i els jardins també valen força la pena.

 

Fins ara quasi tot el que us he anat describint es a la part "occidentatl" de la ciutat, ara anirem cap a la part orienta la antiga part comunista, per començar que millor que L’Alexandra Platz, centre de la ciutat en el seu moment, on trobareu un momument a la ciencia que dona l’hora el dia, d’una forma ben curiosa. A la mateix plaça també trobem una impressionat torre de telecomunicacions, que si no tens vertigen pots pujar fins adalt de tot amb un ascensor.

Si voleu anar a veure trossos de mur de berlin, al seu lloc original si agafeu la linia que va cap osstanden, aquest bordeja al riu, en certes parts trobareu alguns centenars de metres de mur encara al mateix lloc. En part tota aquesta zona de Berlin manté el mateix aspecte de fa 20 anys, però una mica deixat, sense gaire mantiment, l’uniques millores que vaig veure que estan renovant les parades de metro.

Ara anem cap a  una de les zones calentes en el passat i centre turistic en la actualitat, el check point, era el punt o l’antiga frontera entre la zona occidental i oriental, quan deixaven, a la zona hi queda la caseta de guardia original,un museu sobre la divisió del mur, i com no molts bars i restaurants, pero com apunt comentar-vos que si voleu menjar barato i bñe, si continueu el carrer dekl check point dirreccio la zona "sovietica", si creeu 1 o 2 carrers a ma dreta trobareu un bar, on tenen tot de tauletes(suposo només a l0estiu deu estar obert), una grna pantalla per veure el futbol i per uns quants euros podreu demanar bona cervesa i saltxitxes d’uns 500 grams(o sigui mig kilo)

 Per acabardonar-vos unspettis consells, entema alimentari, que si aneu a berlin teniu que probar la cervesa com no, qualsevol es bona i apart les currusbrust, son saltxitxes amb tomaquet i curry, al principi no dona molta confiança aquesta recepta, però si ho proves no pares haha nosaltres ens vam estar quasi tots els dies menjkant-ne almenys un cop al dia haha sobretot recomanar la paradeta que hi ha al costat de la porta brandeburg.

Una al tre petit consell, per buscar hotel o hostal, busque a la zona antiga sovietica, trobareu els llocs que mantenen lescenia del passat, i son força baratos. Comentar que no espereu trobar cap luxe.

 

 

ç

 

 

Comentaris tancats a Berlin: Ossos i cervesa